Breu història de l’handbol català
Relat de la Festa inaugural del 75è aniversari
Tot va començar al 1941. Pere Sust i Arimón, crea la Federación Regional de Balón a Mano de Cataluña, donant origen a la creació de la Federació Catalana d’Handbol.
L’any 1944 es va disputar el primer Campionat de Catalunya d’Handbol, d’handbol a 11, on el FC Barcelona es va imposar, per 7 a 3, al Frente de Juventudes.
El primer èxit esportiu,a nivell estatal, va arribar la temporada 44-45, on el mateix FC Barcelona es va proclamar Campió del Campeonato Nacional de Balonmano a 11. Fins la temporada 58-59, quatre conjunts catalans van assolir aquest títol, el FC Barcelona un total de 4 títols, el BM Granollers amb 2, al igual que el San Gervasio, i un per la Sección Universitaria.
Personatges d’aquella època que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:
– Juan Prehn pel FC Barcelona 1r Campió de Catalunya – Recollí el premi QUICO LÓPEZ BALCELLS
– Eduard Barbany Campió de Catalunya i Espanya d’Handbol a 11 amb el BM Granollers.
Personatges d’aquella època que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:Al 1958 es disputava la primera edició de Copa del Generalisimo, amb final catalana entre BM Granollers i FC Barcelona, amb victòria vallesana. I la temporada següent 58-59, es repetia final catalana, però aquest cop era un derbi sabadellenc entre l’Arrahona i l’OAR Gràcia, amb victòria final per l’Arrahona.
– Handbol Sabadell primer equip català Campió d’Espanya – Recollí el premi Jordi Martí
– Joan Barbany i Emili Botey a títol pòstum primers campions d’Handbol a 7 amb el BM Granollers – Recollí el premi Oriol Solé, net de Joan Barbany, i Josep Pujadas president de BM Granollers.
– Handbol Arrahona, Campió copa del Generalísmo del 58-59 – Recollí el premi Antonio Torondel
– OAR Gràcia Sabadell, Sots campió copa del Generalísimo del 58-59. Recull el premi Martí Sala
Poc a poc, la competició d’handbol femení començava a estabilitzar-se, i l’any 1961 la Sección Femenina de Barcelona es va proclamar campió de la Primera Divisió Femenina, aconseguint el primer títol femení per l’handbol català. Però si va haver-hi un clar dominador de l’handbol femení en aquella època va ser el CB Picadero que, amb cinc títols en set temporades (quatre d’ells consecutius, del 63 al 67), va donar moltes alegries a l’handbol català femení. Era, també, l’inici d’un club esplendorós en vàries seccions, destacant, poc més tard, l’handbol masculí.
Personatge d’aquella època que ens va acompanyar a la Festa dels 75 anys:
– Ramon Cemeli – CB Picadero campió 1a Divisió Femenina.
En 1956 un conjunt català s’alçava amb el Campionat d’Espanya Juvenil Masculí, el Col·legi Sant Miquel de Barcelona, que va repetir 10 anys més tard. Després BM Granollers, FC Barcelona i Picadero Filomàtic van guanyar aquest títol. I amb el pas del temps diferents conjunts catalans han guanyat nombrosos campionats d’Espanya masculins de categories de base. I avui els volem guardonar a aquests clubs o persones representatives dels mateixos.
Personatges d’aquests esdeveniments que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:
– Francesc “Quicu” López Balcells, Col·legi Sant Miquel, primer campió d’Espanya Juvenil.
– Ricard Franch, FC Barcelona, campionats d’Espanya categories de base. Recollí el premi Antonio Asensio.
– BM Granollers, Campions d’Espanya categoria base masculina. Recollí el premi, Josep Escurriola.
– Josep Segú, CB Picadero, Campió d’Espanya Juvenil Masculí.
– CH Sant Esteve Sesrovires, Campió d’Espanya Júnior Masculí. Recollí el premi Alfredo Sanz.
– Sant Martí Adrianenc, Campió d’Espanya Cadet Masculí. Recollí el premi Pere López.
– BM La Roca, Campió d’Espanya Cadet Masculí. Recollí el premi Joaquim Planas.
Personatges d’aquella època que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:Les competicions van anar evolucionant, en nois, es va crear la Divisió d’Honor Masculina, on el BM Granollers va dominar amb claredat la dècada dels anys 60, mentre que el FC Barcelona va fer el mateix durant l’època dels anys 80. Cal destacar que durant els anys del 69 al 72, el BM Granollers va encadenar 72 partits sense perdre, record d’imbatibilitat de la categoria, en aquell moment i que ha perdurat durant més de 40 anys.
Pep Vilà I Miquel Roca, artífexs d’aquesta gran fita.
L’evolució de l’handbol, tal i com hem comentat abans, va anar acompanyada de l’evolució i millora dels clubs catalans, que cada cop eren més i arribaven a la màxima categoria. A més del FC Barcelona i el BM Granollers van jugar a la màxima categoria masculina (Divisió d’Honor Masculina) els següents clubs:
Personatges d’aquests esdeveniments que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:
GEiEG, Recollí el premi Mario Peix
H Sant Fost, Recollí el premi Josep Maria Buxarrais
H Palautordera, Recollí el premi Josep Lluis Sala
OAR Gràcia Sabadell, Recollí el premi Josep Olalla “Toche”
H Arrahona, Recollí el premi Antonio Torondel
H Sabadell, Recollí el premi Jaume Bosch
CH Gavà, Recollí el premi Joan Josep Escala
CB Picadero, Recollí el Premi Sergi Petit.
Personatges d’aquella època que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:1976 és un any històric per l’handbol català i es que el BM Granollers assoleix la primera Recopa d’Europa, primer títol internacional d’un club català i espanyol. Tot i que les participacions d’equips catalans havien començat bastants anys abans, amb la Selecció de Barcelona a la Copa d’Europa a l’any 1957, van ser els vallesans els que l’any 76 van aconseguir el primer títol.
Miquel Prat i Josep Mª Gómez integrants d’aquella fita.
Per això volíem guardonar aquest gran equip, i més concretament al seu entrenador, en aquell moment, Emilio Alonso.Pel que fa als equips catalans femenins, a finals dels 70 i la dècada dels 80 van assolir un molt alt nivell i es van repetir fites importants com les dels anys 60 amb el CB Picadero. L’any 1980 el BM Rancho es va alçar amb la Copa de la reina, primer i, fins el moment, únic títol d’un conjunt català femení de les actuals competicions de màxima categoria de l’handbol estatal.
Ell no ens va poder venir i recollí el guardó Isabel Grimà.
Com dèiem, la dècada dels 80 va ser molt bona per l’handbol femení, i es que a finals d’aquesta època van haver-hi tres equips, a la vegada, a la màxima categoria. Castelldefels, OAR Gràcia i Molins de Rei. Va ser el torn de premiar a tots els clubs que han tingut equips en aquesta Divisió d’Honor Femenina:
Personatges d’aquests esdeveniments que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:
– Esportiu Castelldefels, Recollí el trofeu Jose Luis Álvarez
– OAR Gràcia Sabadell, Recollí el trofeu Antoni Moix
– CE Molins de Rei, Recollí el trofeu Jaume Pujol
– Associació Lleidatana, Recollí el trofeu Francesc Berenguer
– H Arrahona, Recollí el trofeu Antonio Torondel
– BM Granollers, R Recollí el trofeu Montse Serra i Emili Galisteo
– BM Montcada, Recollí el trofeu Eugenio Díaz.
En les categories de base també arribaven els èxits femenins i es que en juvenils, la temporada 78/79, l’AE Sarrià de Barcelona obtenia el sotscampionat d’Espanya i el Sagrado Corazon de Barcelona, la temporada 80/81, s’alçava amb el títol de la categoria. En categoria cadet el Sagrado Corazon, el Molins de Rei i el BM Montcada obtenien el sotscampionat d’Espanya en les temporades 79/80, 80/81 i 81/82, respectivament.
Ara és el moment de reconèixer als club que han assolit alguna de les tres primeres posicions en els campionats d’Espanya femenins de categories de base:
Personatges d’aquests esdeveniments que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:
Molins de Rei, Recollí el premi Jaume Pujol
OAR Gràcia Sabadell, Recollí el premi Salvador Gomis
H Sant Joan Despí, Recollí el premi José Antonio Pérez
Club Joventut H Mataró, Recollí el premi Jose Mª Lizan
H Amposta, Recollí el premi Gabriel Simón
H Sant Quirze, Recollí el premi Albert Barrera
BM La Roca Recollí el premi Joaquim Planas
BM Granollers Recollí l el premi Mireia Campmany
BM Montcada, Recollí del trofeu Eugenio Díaz.
A més del Sagrado Corazón, l’AE Sarrià, CH Canovelles i l’Handbol Sant Vicenç.
Personatges d’aquest esdeveniment que ens va acompanyar a la Festa dels 75 anys:Pel que fa als equips catalans masculins, a la dècada dels 80, el FC Barcelona guanya tres Recopes d’Europa seguides, 84,85 i 86 i domina la Divisió d’Honor amb cinc títols, Però va ser als anys 90 quan va arribar la primera Copa d’Europa per l’handbol català i espanyol. L’any 90 el FC Barcelona arribava a la final però es quedava a les portes en perdre davant del potent SKA Minsk, però l’any següent, el 91, els blaugrana van superar a la final al conjunt iugoslau del Proleter Zrenjanin i va aconseguir la primera Copa d’Europa per l’handbol català.
Eugeni Serrano, membre d’aquell equip campió.
Després gran triomf de l’handbol català van arribar els Jocs Olímpics Barcelona’92, on Granollers va ser la seu d’handbol, i on la Selecció Espanyola masculina va finalitzar en 5a posició, amb els catalans, Jaume Fort, Enric Masip, Aleix Franch i David Barrufet a la pista i amb el Doctor Gutierrez “Guti” i Pere Mora, com a Fisioterapeuta, a la banqueta.
Pel que fa a la Selecció Espanyola Femenina, va finalitzar en 7a posició i van comptar amb la participació de Cristina Gómez, com a única jugadora catalana.
Però les Seleccions Catalanes Absolutes també han tingut un paper molt important en aquests darrers anys i volem guardonar el jugador i jugadora més cops internacionals amb la samarreta de Catalunya.
Vicente Alamo en categoria masculina i Maria Cadens en categoria femenina.
Personatges d’aquests esdeveniments que ens van acompanyar a la Festa dels 75 anys:
David Barrufet
Cristina Gomez, recollí Maria del Mar Latorre
Vicente Alamo
Maria Cadens
I molts dels partits de les Seleccions Catalanes Absolutes no es podien haver fet sense l’ajut i recolzament de les institucions. Volem recordar i guardonar a:
Ajuntament de Granollers, recull el premi Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, pel Catalunya – Suècia masculí de l’any 2000
Ajuntament de Parets del Vallès, recull el premi Dídac Cayuela, Regidor d’Esports, pel partit Catalunya – Islàndia femení de l’any 2004.
I com no, volem tenir un record i reconeixement a les nostres seleccions catalanes de base que, any rere any, als Campionats d’Espanya de Seleccions assoleixen medalles per a Catalunya, sense anar més lluny aquest darrer campionat 5 medalles de 6 possibles (2 d’or i 3 de plata).
I en nom de tots els tècnics i jugadors volem guardonar a:
Dolores Martín, Seleccionadora que a Almeria 2010 va aconseguir la primera medalla d’or per una selecció catalana femenina
Ricard Franch, com a el seleccionador que ha aconseguit més medalles en categoria masculina. El Ricard no ens va poder acompanyar i recollí el seu trofeu Sebastià Alcaide.
A més de bons jugadors i entrenadors, a Catalunya també tenim molt bons àrbitres, possiblement dels millors, i ara volem reconèixer a tots aquells àrbitres catalans que van ser o són actualment internacionals.
Sens dubte, el pare de l’arbitratge català ha estat el mític i entranyable Antonio Lázaro. Àrbitre, entrenador i president del Comitè d’Àrbitres, Antonio Lázaro és una de les màximes personalitats del nostre handbol, i la seva figura dona nom a la Lliga Catalana Sènior Masculina. Amb ell, els altres pioners de l’arbitratge català, tots internacionals els anys 50 i 60, van ser Enrique Abril, Joan Bernabeu i José Nueno. Malauradament, cap d’ells està entre nosaltres, però mantenim present el seu record i reconeixement per sempre.
La següent generació d’àrbitres va recollir les ensenyances d’aquests pioners, i es va consolidar un nodrit grup d’àrbitres catalans internacionals en aquest període que s’esten des de finals dels 60 fins la dècada dels 80. Aquests històrics àrbitres catalans internacionals a que ens referim i retem homenatge avui son:
Alexandre Codinach, Ramon Franch, Jordi Groumaches (ja desparegut), Juanjo Herrera, Josep Maria Puig, Nemesio Raimondez i Antonio Urbano
L’època daurada de l’arbitratge català arriba a partir del finals dels 80. La gran tasca de formació arbitral de l’Antonio Lázaro i l’Alexandre Codinach, entre d’altres, culmina amb un grup de joves àrbitres que van arribar al cim de l’handbol. Aquesta també els reconeixem. Son:
Vicenç Breto, Tono Huelin, Paco Huguet, Ramon Iniesta i Josep Maria Vives.
L’actual arbitratge català compta amb un escel·lent fornada d’àrbitres internacionals que van recollir el testimoni de l’anterior generació, essent també habituals de les màximes competicions internacionals. Son els actuals àrbitres:
Nacho García Serradilla, Andreu Marin, Carles Luque i Ignasi Pascual.
I ara retornem als èxits esportius de clubs, apropant-nos ja a les èpoques més actuals, primer reconeixent aquells primers equips que, amb molt d’esforç per part del club, han disputat la Divisió d’Honor Plata Masculina:
OAR Gràcia, Recollí el premi Tomàs Fernández
CH Sant Esteve Sesrovires, Recollí el premi Alfredo Sanz
H Palautordera, Recollí el premi Josep Lluis Sala
GEiEG, Recollí el premi Mariano Pérez
H Adrianenc, Recollí el premi Pere López
H Bordils, Recollí el premi Ferran Cassú
BM La Roca, Recollí el premi Joaquim Planas
I també volem guardonar a aquells equips que han aconseguit guanyar la màxima competició organitzada per la Federació Catalana d’Handbol, la Supercopa de Catalunya, antiga Lliga dels Pirineus i que va començar com la Lliga Catalana.
En categoria masculina:
FC Barcelona, Recollí el premi Antonio Asensio
BM Granollers, van recollir el premi Josep Maria Junqueras, Alex Viaña i Raul Campos
En categoria femenina:
Associació Lleidatana, Recollí el trofeu Francesc Berenguer
CH Amposta, Recollí el trofeu Gabriel Simón
Esportiu Castelldefels, Recollí el trofeu Isabel Grimà
Balonmano Granollers, Recollí l el trofeu Joana Capdevila
BM Montcada, Recollí el trofeu Eugeni Diaz
I ara si, arribem al final d’aquest relat, on volem reconèixer els darrers grans èxits dels conjunts catalans, començant per recordar aquell gran equip del BM Granollers que les temporades 94/95 i 95/96 va aconseguir dues copes EHF consecutives. Dues persones destacades d’aquell equip van ser Manolo Montoya i Joan Mundet. Ells dos no ens pogueren acompanyar i recolliren el guardó en el seu nom Alex Viaña i Josep Vega.
Després arribava l’anomenat Dream Team de l’handbol. Aquell conjunt dirigit per Valero Rivera que va aconseguir 5 copes d’europa consecutives, el primer 7 de 7, i infinitat de títols nacionals i internacionals més. Valero Rivera no ens va poder acompanyar, per això recollí el seu guardó Xavier Pascual, actual tècnic blaugrana i jugador en els inicis d’aquell Dream Team.
Tot seguit, i després d’uns anys, el FC Barcelona tornava a coronar-se el millor equip d’Europa, per setena vegada, i per això volem guardonar al seu tècnic Xesco Espar, tècnic del club blaugrana des dels conjunts de base.
I arribem a l’època actual, la daurada època actual, on el FC Barcelona ha aconseguit dues copes d’Europa, un altre 7 de 7 i ha batut el rècord d’imbatibilitat a lliga del BM Granollers, entre d’altres molt títols. En representació d’aquest gran equip ens acompanyà el tècnic Xavier Pascual, Pasqui.
I per tancar aquest relat de 75 anys volem tenir un gran record pels presidents d’aquesta Federació Catalana d’Handbol.
Com hem comentat, la Federació Catalana d’Handbol es va fundar al 1941 com a delegació de la Federació Espanyola, amb el nom de Federación Regional de Balon a Mano de Cataluña. Fins el 1956, van ser els seus presidents: Pere Sust (fundador), Josep Maria Farré, Baldomero Cabré i Jose Maria Ceballos.
Aquell any 1956, la Federació Catalana es divideix en quatre federacions provincials independents, mantenint la Federació de Barcelona la seu de la Catalana i la responsabilitat organitzativa dels Campionats de Catalunya. Els successius presidents de la Federació de Barcelona van ser fins la seva desaparició a principis dels 90: José López de Miguel, Joan Piera, Francesc Alís, Robert Tendero, Josep Lucas, Joaquim Borrás, Josep Maria Mesalles i Juan Terre.
L’any 1982 es refon la Federació Catalana d’Handbol, essent el seu primer president Joan Casellas. Tot just començar la dècada dels 90, el nou president de la catalana, Josep Maria Mesalles, va abordar la unificació de les federacions provincials en la Federació Catalana d’Handbol. Els darrers presidents de les federacions provincials van ser Juan Terre (Barcelona), Joan Anton Verge (Tarragona), Eduard Usie (Lleida) i Salvador Tixis (Girona).
Es va retre homenatge, en nom de tots ells, en les figures dels últims expresidents de la Federació Catalana d’Handbol: Joan Caselles, Josep Maria Mesalles i Jaume Conejero.