A finals del mes de febrer es va fer públic, per part de la Real Federación Española de Balonmano, el nomenament de Gerard Lasierra com a nou Director de la Escuela Nacional de Entrenadores.
Pocs dies després d’iniciar aquesta nova etapa, en Gerard ens ha concedit aquesta entrevista on hem parlat del present i futur dels nostres entrenadors i entrenadores.
– Que significa per tu aquest nomenament, després de tota la vida dedicada a la docència i la formació?
Els que em coneixen saben que no dono massa importància personal a aquestes qüestions. El que sí tinc clar, és que si he acceptat és gràcies a companys entrenadors que m’han donat el seu suport. El que m’enorgulleix és que hagin pensat en mi, i que creguin que puc estar a l’alçada de l’encàrrec.
– Veient els èxits esportius dels diferents entrenadors/es espanyols, arreu del món, podríem dir que la formació a casa nostre gaudeix d’un bon estat de salut?
Només puc que admirar els resultats que estan aconseguint a casa i fora de casa, és espectacular. A més tenim l’avantatge que no són tots de la mateixa generació. Alguns d’ells quan jo entrenava, eren els meus mestres, altres érem companys de generació que intentàvem treure el cap, però és que hi ha altres entrenadors nostres que quan els vaig conèixer eren jugadors menors d’edat i que ara triomfen allà on van. Crec que de salut estem més que bé, i intentarem estar encara millor.
– Quines mancances detectes en la formació d’entrenadors/es a nivell espanyol, i català?
Bàsicament el no voler mirar altres opcions fóra de la que hem escollit, o del context esportiu en el que ens movem. Hi ha moltes opcions i molts models que poden funcionar, però es tendeix a explicar només el que des de la perspectiva de cada entrenador, li ha anat bé. Cal ser més interactius com a col·lectiu (tot i que s’ha millorat molt en aquest aspecte), i cal que els nostres entrenadors agafin diferents perspectives i visions, per no condemnar-los a reproduir models.
– Quines coses s’estan fent bé actualment o voldries destacar?
Els resultats i el prestigi dels nostres entrenadors avala que fins ara, la seva formació ha estat formidable. Però cal mantenir el nivell d’exigència en les noves promocions, és un tema que em preocupa.
– Es mantindran els plans d’estudis actuals o tens pensat fer algun canvi important?
De fet el pla d’estudis ha canviat des del 2020, i ja durant el curs acadèmic passat es van desenvolupar cursos amb el nou format LOE, fins i tot abans que el BOE ho hagi publicat. Ara es tracta d’anar implementant-lo, i especialment que els formadors entenguin els canvis que representa entrar en aquest tipus de formació.
– S’equipararan els plans d’estudis entre la formació oficial i la formació federativa? Es mantindrà el model de 3 cursos (monitor, territorial, nacional),
S’està intentant, el canvi a la normativa LOE fa que l’estructura dels cursos de titulació pròpia que emeten les federacions, siguin molt semblants a tots nivells a l’estructura dels cursos oficials i acadèmics. El següent pas és veure com es pot reconèixer aquesta formació, partint de la base que els cursos oficials i acadèmics estan especialment recolzats per esports on hi ha una sortida professional immediata. Si en handbol aconseguíssim aquesta equiparació entre la formació i el nivell professional, seria fantàstic, però ara mateix molt poques ofertes oficials i acadèmiques fetes des de diferents comunitats autònomes poden tirar endavant, degut a que la sortida professional no és a l’alçada de les hores de formació requerides. D’altra banda els tres nivells que em comentaves (s’anomenin com es vulguin anomenar), són els vigents a Catalunya, a Espanya i a Europa.
______________________________________________________________________________
*En relació a les titulacions (modificades a Juny 2020), les noves titulacions són com segueixen:
Antic Monitor: ara Monitor (nivell 1)
Antic territorial: ara Entrenador (nivell 2)
Antic Nacional: ara Entrenador Superior (nivell 3)
Afegir que la RFEBM en acord amb totes les federacions d’Europa i la IHF fa un curs de titulació pròpia que s’anomena Master Coach (nivell 4).
______________________________________________________________________________
– Respecte la formació online, ha arribat per quedar-se? Es potenciarà?
Ha arribat i s’ha quedat, però espero que no per substituir l’activitat presencial. Afortunadament està demostrat que les classes presencials aporten avantatges inabastables per la formació online. Si el nostre objectiu és formar el millor possible als tècnics del futur, cal mantenir alts nivells de presencialitat, tant per l’experiència que s’aporta a l’alumne, com per la tranquil·litat que ofereix al professor el poder tenir instruments per avaluar les competències dels alumnes.
– Es potenciarà la formació continuada a la RFEBM?
Sí, és clar, però necessitem temps i infraestructura. No és un tema que consideri prioritari en els propers mesos. Ara l’important és que es publiquin protocols de cursos de tots els nivells. No podem perdre promocions d’alumnes. Amb una mica de temps podrem pensar en un model de formació continua que impliqui totes les federacions. Confio molt en les propostes que puguin arribar des de la Federació Catalana, i una de les meves funcions és intentar que hi hagi criteris i recursos per poder equilibrar les propostes desenvolupades en les diferents comunitats autònomes.
– Quina estratègia tens pensada, o t’agradaria seguir, per a la formació en els diferents sectors d’entrenadors/es (base, desenvolupament, rendiment, alt rendiment)
No he tingut temps de pensar en estratègies encara. Anem amb més de quatre mesos de retard i cal prioritzar objectius. El que espero és poder compartir idees amb tothom, especialment amb el nostre gremi d’entrenadors, i configurar un projecte en el que tothom hi cregui, degut a que tothom ha participat en la seva elaboració.
– Com valores la diferència de volum respecte el gènere entre entrenadors i entrenadores?
Si et refereixes a la relació percentual entre entrenadors i entrenadores (que espero que sí), és una lluita per la igualtat que ens hem de fer nostra. Afortunadament, les entrenadores estan aconseguint ser valorades pel seu treball, tenim unes quantes cracks ben a prop de casa, i en els darrers anys, pel que fa als estudis de Tècnic Superior d’handbol, es detecta un increment de la matriculació per part de dones. Pot ser és un bon inici.
– Hi ha molt poques dones a les banquetes d’equips d’elit, com es pot potenciar o millorar en aquest aspecte?
Caurà pel seu propi pes. Les dones han d’aspirar a ser entrenadores i no delegades dels equips. Més formació en handbol i menys preocupar-se en establir diferències entre l’handbol masculí i el femení, ajudarien a trencar les barreres de gènere.
– Quines coses noves t’agradaria fer a l’ENE?
Quan tingui temps et respondré a aquesta pregunta, encantat.
Doncs des de la Federació Catalana d’Handbol estarem encantats de poder tornar a compartir una estona amb tu, com sempre, i que ens expliquis els nous projectes i moltes coses més…
Moltes gràcies i molta sort Gerard!
