Hem vingut fins a les instal·lacions del Centre de Tecnificació Multiesportiu d’Esplugues, que gestiona la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya. I ho hem fet per parlar una estona amb la jugadora del KH-7 BM Granollers, Ester Somaza.
Bon dia Ester,
Anem als inicis, vas estar quatre anys dins del programa CATH, que et va aportar com a jugadora?
E.- Són quatre anys molt intensos, molt durs també per que marxes de casa molt jove. Vaig marxar amb 14 anys i al final surts amb 18, que es una etapa on hi ha molts canvis, on aprens molt personalment i esportivament creixes molt i t’ensenyen uns valors que, al final, els portes tota la vida.
Fa menys d’un any entrenaves en aquesta mateixa pista, on ens trobem ara, dins del programa CATH de la Federació Catalana d’Handbol, i ara tornes com a jugadora de Divisió d’Honor Femenina i després de debutar, fa una setmana, amb la Selecció Espanyola Absoluta Femenina. Com estàs vivim tots aquests esdeveniments?
E.- Bé, intento no creure-m’ho molt, per que al final és una recompensa a tot el treball que porto fet i que portem fet amb totes les meves companyes, també. I m’ho prenc com una recompensa, com un premi i he de seguir treballant i esforçant-me igual.
Com valores que la FCH pugui gaudir d’un centre d’alt rendiment com el CATH? I Com és d’important aquest programa, juntament amb la gran tasca dels clubs, per fer créixer l’handbol femení?
E.- Crec que és un privilegi per a les jugadores catalanes, crec que ens fa millorar molt esportivament i, com he dit abans, personalment creixem molt i és un privilegi poder tenir aquestes instal·lacions, poder gaudir d’elles i aprendre molt. Està aquí et fa millorar i això ho portes al club també.
A nivell de club, et vas formar al BM La Roca i durant les categories base vas formar part de les diferents seleccions catalanes i espanyoles, imaginaves, en aquell moment, que donaries el salt a l’elit tan aviat?
E.- La veritat que no. Al final sempre m’ho imaginava i ho esperes, és el somni de tota nena que està aquí, però no t’esperes que arribi tan jove, i tan ràpid tot, poder estar tan a dalt.
Què li diria l’Ester Somaza cadet, que va entrar al CATH jugadora del BM LA ROCA, a l’Ester Somaza de l’actualitat?
E.- Que gaudeixi de cada moment, que no es preocupi tant potser. Per que al final quan ets més petita tot et preocupa molt més, tot ho veus molt gran, que no et preocupis, que tot arriba i que segueixi treballant i esforçant-se com ho estava fent.
El gran rendiment que has tingut en el club, t’ha obert les portes de la Selecció Espanyola Absoluta, com ha estat aquesta experiència de debutar amb la selecció?
E.- Increïble. Al final no tu esperes sent tan jove, però les companyes em van acollir molt bé. Vaig jugar amb nervis, també una mica, però vaig poder jugar alguns minuts, em van donar la confiança i estic molt agraïda, i ho vaig gaudir molt.
Per anar acabant, m’agradaria que em valoressis com veus l’estat actual de l’handbol femení a Catalunya.
E.- La veritat que jo crec que cada cop pugen nenes millors, al final es veu el resultat al primer equip de Catalunya, hem arribat a tenir dos equips catalans a Divisió d’Honor Femenina, i això és molt positiu, per que moltes jugadores poden arribar a aquests equips i crec que seguirà creixent així.
S’està treballant molt en els temes d’igualtat en l’esport, i la societat en general, de fet la FCH disposa d’un Pla d’Igualtat per treballar tots aquests aspectes. Que destacaries que és en el que més em avançat i en creus que hauríem d’avançar molt més ràpid.
E.- Crec que hem avançat bastant amb la visibilitat, ara ja es comença a donar més visibilitat a les noies, a l’handbol femení, i crec que hauríem d’avançar més ràpid amb el tema salarial, potser. Tot i que s’està millorant, poc a poc anem millorant molt, però encara es nota la desigualtat.
Quins són els teus somnis com a jugadora, que t’agradaria complir, i com veus l’handbol femení d’aquí uns anys, o com t’agradaria veure’l?
E.- Els meus somnis doncs, poder marxar fora d’Espanya, m’agradaria jugar a un equip, potser, de Champions o un equip potent de l’estranger, per aprendre molt de les jugadores estrangeres, que aporten un joc diferent.
Com he dit abans, per l’handbol femení m’agradaria que tingués més visibilitat, que encara sigui millor, tot i que ja he dit que estava millorant, i que hi hagi igualtat entre els dos generes, que no hi hagi aquesta diferència i esperant seguir veient més jugadores que arribin a l’elit.
Per últim, que li diries a tota aquella nena que vol començar a jugar a l’handbol o aquella que ja juga i li agradaria arribar a l’elit com tu.
E.- els hi diria que no s’ho pensin. Que s’esforci, que jugui, que s’ho passi bé, que al final s’ha de gaudir d’aquest esport, per que no deixa de ser això, un joc. I que gaudeixi molt, que amb esforç i dedicació al final, amb sort també, tot arriba.
Moltes gràcies Ester i molta sort.
