Entrevista amb Sergi Gimeno, jugador català del HC Thuir

23/02/2010 | FEDERACIÓ | ENTREVISTES

Amb 29 anys l’ex jugador professional del Barça Sergi Gimeno Rambla, aporta tot el seu “savoir-faire” a Thuir, que està competint per l’ascens a Nacional 2. Entrevista amb un català pura energia.

“I sobretot no escrigui que sóc espanyol!! Sóc català! És molt important per a mi.” Sergi Gimeno Rambla, l’home providencial del HBCT (Handball Club de Thuir), ens ho fa saber amb un gran somriure.

Antic professional a Catalunya, aquest “neo-Thurinès” caigut del cel a principis de temporada, sembla dominar-ho tot; tant el seu joc, com el dels col·legues o el dels adversaris. Fins i tot domina la llengua de “Molière”.  Només de set mesos després amb els seus germans del nord, ens demostra la seva gran habilitat d’adaptació deixant sistemàticament el seu segell al joc Thuirinès. En un principi d’extrem i posteriorment desplaçat com a central, en primera línea del combat, el nou “comandant” mostra el seu “savoir-faire” als “verd-i-blancs”:”savoir faire” adquirit durant la seva experiència als campionats espanyols.

“En Sergi, és l’experiència”, confirma el seu entrenador Marc Ruiz.  “Juga a un lloc que mai ha estat el seu, però veient el seu passat, ell ens aporta molt a la orientació dels esquemes. I tot i que ha necessitat uns quants mesos per a posar-se en marxa, ara s’ha convertit en el patró del terreny”.

Quan es dóna un cop d’ull al seu palmarès, s’entén la influència que pot tenir sobre els seus companys. Va començar amb 14 anys al Futbol Club Barcelona (evidentment a la secció d’handbol), es va traslladar a Granollers on va jugar fins la seva majoria d’edat. El gran salto a la categoria sènior el va fer amb el San Esteve Sesrovires justo abans de tornar al club de la capital como a reserva.

Ja amb contracte professional, coincideix amb famosos en la matèria. Carlos Prieto (Ciudad Real) o Antonio Oneto (Barça) se converteixen en els seus companys de parquet antes de canviar per l’efervescent regió d’Andalusia i defensar els colors de la Jiojo i de Tudela a Segona Divisió. Es va quedar allà durant una fractura de nas, mostra del seu compromís, abans de tornar a marxar, direcció al nord de Catalunya a “Les Aspres”.

“Necessitava canviar d’aires, provar amb altres emocions. Essent un apassionat d’història i especialment d’Història de Catalunya, volia marxar a l’aventura per aquí, per a entendre millor el meu país. I el que puc confirmar ara mateix és que no me’n penedeixo de nada.”

Thuir tampoc... 

“A Poc a Poc”

El qui havia estat veí de la Sagrada Família, és conegut per aquí com un noi amable, apreciat per tothom, i de fet perfectament integrat, saluda la particular hospitalitat i espontaneïtat dels habitants de Thuir. La seva curiositat el porta moltes vegades a divagar per les carreteres del departament, i per ara el seu enamorament segueix sent per Tautavel (Talteüll).

“Endeví per què, no? Però perquè els primers homes prehistòrics eren catalans! M’encanta l’atmosfera que hi ha en aquest poble. Tot aquest passat que podem conèixer i imaginar. Meravellós...”

Tot i que li agradi alimentar-se d’experiències múltiples, es sent sobretot encarregat de donar de nou aquella mena de flux nerviós a l’equip i d’ajudar el club a créixer.

“Si hagués vingut per diners no hagués signat pel Thuir. Perquè abans que res és el repte esportiu el que em va seduir. I si creiem en nosaltres, ho aconseguirem. Sense perdre la calma. A poc a poc”.

Dissabte passat davant un Aurillac confusionista i que no li va donar ni un minut de respir, Sergi Gimeno va exhibir tot el seu talent. La seva vista perifèrica va permetre els seus companys mossegar el rival i la seva rapidesa va desconcertar els porters que es preguntaven com podia ser el que estava passant.

“Marcar gols no és bàsic. Prefereixo distribuir pilotes per a que brillen els companys. Això és el que s’espera de mi i em conformo.”

Altruista, lluitador, el joc per altres i pels altres... Una virtut influenciada probablement pel seu antic crit de partit, quan encara jugava amb el Barça: “Cor i collons”... Els catalans ho apreciaran...

Entrevista extreta íntegrament de L’indépendant catalan realitzada per Alain Bonneriez.

Traducció i agraïments: Melodie Blanco